[...]


Llibres que fan olor, roses plenes de paraules


A vegades el temps s’atura i
sorgeixen els moments.
A vegades les manetes del rellotge es transformen en plastilina,
adquirint cert aire dalinià.
Hi han indrets on els rellotges no existeixen, on el temps és el bé més preuat i no es mesura en fraccions.
Hi han indrets on la temperatura de l’aire i la posició dels núvols marquen el pas del temps i no hi han calendaris amb xifres.
A vegades es pot entrar en aquests indrets, descalç, a poc a poc,
com el què entra en un lloc per primer cop.
M’agrada quan els teus ulls paren el temps. M’agrada notar la teva mirada buscant-me i trobar-la.
Aturant el temps,
generant un parèntesis en la realitat,
baixant el volum del que t’envolta i
creant.


Ens veiem als núvols.